verb intransitiu volar (o fluir) cap al defora.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu volar (o fluir) cap al defora.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen]
1. desafiador(a), reptador(a).
2. provocador(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. provocar.
2. desafiar, reptar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. provocador, provocant, provocatiu (-iva).
2. desafiador, reptador.
3. [anmaßend] arrogant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. provocació.
2. desafiament m, requesta.
3. repte m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu conduir (o menar) cap al defora.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. dret, política restitució.
2. arts gràfiques, periodisme edició, publicació.
3. lliurament m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. dret, política restituir.
2. arts gràfiques, periodisme editar, publicar.
3. política fer lliurament de, lliurar (un asilat).
4. retornar.
5. [Geld] donar la torna (oa. en canvi).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení director(a) d’una publicació, editor(a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU