verb transitiu
1. atreure cap enfora.
2. figurat fer dir amb manya.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu sortir-se’n amb mentides.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu familiar
1. treure.
2. arrencar.
3. s. herausmachen embellir-se, desenrotllar-se bellament.
4. medicina, farmàcia sortir-se’n.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. treure de, retirar.
2. medicina, farmàcia extirpar, extreure.
3. s. etw herausnehmen permetre’s u/c.
4. arrogar-se u/c.
5. s. etw herausnehmen zu atrevir-se a, gosar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. engegar (mit etw u/c).
2. esclatar en una rialla(da).
3. sortir (amb u/c inesperada).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu esprémer, extreure.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. engalanar, empolainar.
2. s. herausputzen empolainar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu brollar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu sobresortir, excel·lir (aus en | über [+ac] entre[mig de]).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu destacat (-ada), destacable.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU