verb transitiu
1. encendre.
2. figurat animar, encoratjar, enardir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. implorar.
2. j-n um etw anflehen implorar u/c a alg (o d’alg).
3. j-n anflehen, er möge suplicar alg que vulgui.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. aeronàutica volar envers, fer escala a.
2. angeflogen kommen arribar volant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. vol d’arribada.
2. figurat deix, punta f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. exigir, reclamar.
2. demanar (von j-m a o d’alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. exigència.
2. reclamació.
3. demanda.
4. hohe Anforderungen stellen (és)ser molt exigent.
5. familiar filar molt prim.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. pregunta, qüestió.
2. consulta.
3. política interpel·lació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. preguntar (bei a).
2. bei j-m um etw anfragen demanar informacions (o informes) a alg sobre u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. rosegar.
2. [Vögel usw] pic(otej)ar.
3. mossegar.
4. química atacar, corroir, rovellar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. anfreunden mit fer (o lligar) amistat amb.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU