verb intransitiu entrar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. hineinstecken.
2. e-n Blick hineintun clavar un cop d’ull (a dins).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu acomodar-se, acostumar-se, avesar-se (a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. hineinwagen gosar entrar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu llançar cap a dintre.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu familiar voler entrar (o ficar-se) en.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu figurat i familiar
1. comprometre, embolicar, enredar (alg en u/c).
2. verb intransitiu in e-e Wohnung hineinziehen ocupar (o prendre) una casa (o habitació).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. fer entrar a pressió.
2. encabir (o fer encaixar) per força.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. viatjar (cap a).
2. anar (amb vehicle) devers (o cap a).
3. dur, (trans-)portar, conduir, traslladar (amb vehicle) nach cap a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení viatge m d’anada.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU