verb transitiu acostar, apropar, atansar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. acostat.
2. adverbi aproximat, aproximatiu.
3. a prop de.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. acostament m.
2. també figurat aproximació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí temptativa f d’acostament (o de reconciliació).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. acceptació.
2. [Zulassung] admissió.
3. [Kind, Gesetz] adopció.
4. [Vermutung] suposició, supòsit m, hipòtesi.
5. in der Annahme, dass suposant que.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení dipòsit m (o despatx m) de lliurament.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení plural [-, -n] annals m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre Anneta f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. acceptable.
2. admissible.
3. passador.
4. [Preis] raonable.
5. [Grund] vàlid, plausible.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. acceptar, acollir, rebre.
2. [Kind, Gesetz] adoptar.
3. [Geschmack, Farbe] prendre.
4. [Rat] seguir.
5. [Gewohnheit] agafar, contreure.
6. [Religion] abraçar.
7. [mit e-m Konsens] consensuar.
8. figurat [vermuten] suposar, comptar, admetre, presumir.
9. Vernunft annehmen posar seny.
10. Gestalt annehmen agafar forma.
11. s. j-s od e-r Sache annehmen ocupar-se (o encarregar-se) d’alg o d’u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU