verb transitiu
1. pintar.
2. empastifar (amb colors).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. anpirschen acostar-se cautelosament, esquitllar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu familiar provocar, insultar, ofendre.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. trucar (o tustar) a la porta.
2. Vegeu anklopfen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí (singular) [-(e)s]
1. topada f, xoc.
2. ensopegada f.
3. col·lisió f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. col·lidir, topar, xocar.
2. ensopegar (an [+ac] amb o contra).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n an, -te an, hat ange-t] figurat estigmatitzar (lit ).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. elogiar, encomiar, lloar.
2. ponderar, encarir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. elogi m, encomi m, lloança.
2. ponderació, encariment m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení prova, assaig m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU