verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. llepar (an [+dat] etw u/c).
2. s. die Finger nach etw lecken llepar-se els dits d’u/c o per u/c.
3. leck mich! a prendre pel cul! pop!

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. delicat, deliciós, exquisit (a. fig ).
2. saborós.
3. apetitós.
4. familiar per llepar-se’n els dits.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. mos deliciós, plat exquisit.
2. Leckerei.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení sovint plural [-, -en] llaminadura, llamí m ( sovint pl), llepol(er)ia ( sovint pl) lit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. llaminer(a).
2. gormand, golós.
3. lecker.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení (singular) Leckerei.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. persona gormanda (o golosa).
2. llaminer(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -]
1. cuir(o) m.
2. [weiches] pell (adobada).
3. in Leder arts gràfiques, periodisme (enquadernat) amb pell.
4. figurat vom Leder ziehen desembainar (l’espasa).
5. j-m das Leder gerben apallissar, atonyinar, assamarrar (alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

in Zssgn ... de cuir(o), ... de pell.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí arts gràfiques, periodisme enquadernació f de pell.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU