adjectiu
1. oblidat del deure, descurat de les obligacions.
2. prevaricador.
3. deslleial.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. lesió o vulneració del deure.
2. prevaricació.
3. deslleialtat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení assegurança obligatòria.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu contrari als deures.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. contrarietat o oposició als deures.
2. deslleialtat.
3. infidelitat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. estaqueta f.
2. tac, tascó (de fusta).
3. [Zapfen] clavilla f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. collir, abastar.
2. [Vögel] plomar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu collidor, abastador.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e] agricultura, jardineria arada f, llaura f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu arable, llaurable, llauradís.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU