verb intransitiu
1. bastar, (és)ser suficient.
2. es reicht mit ihm aus n’hi ha prou amb (ell, això).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. [a. Note] suficient.
2. prou (advu. adj).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu madurar bé, assaonar(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení partida, partença (lit ), sortida.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení permís m de partença.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu partir, sortir (d’un país) (nach cap a, vers).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. arrencar.
2. verb intransitiu esquinçar-se.
3. familiar arrencar a córrer, fúmer el camp fam.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. sortir a cavall.
2. verb transitiu esgotar (un cavall).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[-te aus, hat ausge-t] verb transitiu dislocar(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. també militar alinear.
2. tecnologia ajustar.
3. [erreichen] aconseguir, assolir (lit ).
4. [Gruß] transmetre, donar.
5. figurat orientar (auf cap a, [de]vers).
6. ich werde es ausrichten ho compliré, acompliré l’encàrrec.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU