femení [-, -n] dialectal arruga.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. arrugat, pansit.
2. [Haut] a. apergaminat (-ada)

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, ist ge-t]
1. arrugar-se, pansir-se.
2. contreure’s, encongir-se.
3. decandir-se, neulir-se.
4. medicina, farmàcia a. atrofiar-se

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

medicina, farmàcia (òrgan) atrofiat (o cirrós o cirròtic).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, ist ge-t] schrumpeln.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. contracció, encongiment m.
2. decandiment m.
3. figurat disminució.
4. medicina, farmàcia atròfia.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. fissura, esquerda.
2. [Haut] clivella, tall m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n] Schrund.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. esquerdat.
2. clivellat, tallat.
3. schrundig werden esquerdar-se.
4. clivellar-se, tallar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. empenyiment, acció f d’empènyer, pitjament.
2. tecnologia impulsió f.
3. [Brot, a. fig] fornada f.
4. familiar Schubfach.Schublade.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU