verb intransitiu [-t, -te, hat ge-t]
1. clavar una empenta.
2. empent(ej)ar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi
1. a fornades.
2. a grup(et)s.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu tímid, vergonyós.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. timidesa.
2. vergonya.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-es, -e] familiar brètol, canalla, galifardeu, rufià, taül.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, -ete, hat ge-et] familiar
1. escarrassar-se, esdernegar-se.
2. matar-se treballant.
3. maçolar.
4. rompre’s l’esquena.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular feina pesada, matament m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu baix, infame, roí, vil.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. bretolada, canallada, vilesa.
2. rufianeria.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, -e, pl inv als Maß]
1. calçat.
2. sabata f.
3. bota f.
4. [Maß] peu.
5. j-m etw in die Schuhe schieben carregar o imputar a alg la culpa.
6. wo ihn der Schuh drückt on li fa mal la sabata, on li dol el peu.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU