pronom [possessiu]
1. son, sa (veraltet) = der, die, das ≈(ig)e el seu, la seva, el que (o allò que) és seu, ço del seu (veraltet).
2. die Seinen els seus (parents o familiars).
3. [früher] seiner.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení (el) Sena m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

pronom [personal] d’ell.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi
1. de la seva banda, per la seva part, del costat d’ell.
2. pel que fa a ell, tocant a ell, quant a ell.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi al seu temps, al temps oportú.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

pronom invariable
1. el seu igual.
2. els seus semblants.
3. nicht seinesgleichen haben no tenir èmul (o rival).
4. unter seinesgleichen entre iguals.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi
1. per ell, a causa d’ell.
2. per culpa d’ell, per culpa seva.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi seinethalben.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi um seinetwillen per ell, a causa d’ell.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

pronom [possessiu]
1. Vegeu sein.
2. das Seinige od das seinige el seu deure, la seva obligació (o part), allò que li (per)toca.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU