distingible, discernible.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, unterschied, hat unterschieden]
1. distingir, diferenciar, discernir.
2. s. unterscheiden (von | durch) distingir-se, diferenciar-se (de | per, amb, per mitjà de).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. distintiu, característic.
2. típic.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. distinció, discriminació, distinguo, discrim m.
2. diferència.
3. diferenciació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení do m del discerniment.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre senyal (o característica) distintiu (-iva).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre discerniment m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí cama f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí os(sos) m (pl) de la cama: tíbia i peroné.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. capa inferior.
2. classe (social) ínfima.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU