verb intransitiu [verblieb, ist verblieben]
1. quedar, restar, romandre lit.
2. seguir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu verblassen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. construcció revestir.
2. figurat encegar, enlluernar.
3. ofuscar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu també figurat
1. encegat.
2. figurat obcecat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. encegament m, ofuscació, obcecació.
2. construcció revestiment m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. marcit.
2. verblasst.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, -ete, ist -et]
1. tornar-se estúpid (o idiota), embajanir-se, embeneitir-se.
2. embrutir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu estúpid, estult, idiota, bajà, beneit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení estupidesa, idiotesa.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. desconcertar, destarotar.
2. deixar bocabadat (o estupefacte o meravellat).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU