adjectiu estupend, estupefaent, meravellós, esbalaïdor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu bocabadat, estupefacte, esbalaït, meravellat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. estupefacció, esbalaïment m, embadaliment m.
2. estupor m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, ist -t] marcir-se, passar-se, pansir-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. pal·liat, amb eufemismes o circumloquis.
2. indirectament.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, -ete, ist -et] també figurat dessagnar-se, escolar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu aferrar-se (in a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu obstinat, testarrut, tossut.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular obstinació, testarrudesa, tossuderia.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu prestar, deixar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU