adjectiu
1. emmurriat.
2. verdrießlich.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. Verdrießlichkeit.
2. displicència, fastig m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí (singular) [-es]
1. disgust, enuig.
2. contrarietat f, pena f.
3. desplaença f lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu familiar esfumar-se, evaporar-se fig , tocar el pirandó.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, ist -t] tornar-se ruc, embajanir-se, embrutir-se, esdevenir estult o toix.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. enfosquir, obscurir.
2. [Verstand] ofuscar.
3. figurat a. deslluir
4. eclipsar fig.
5. dret, política encobrir.
6. s. verdunkeln enfosquir-se, obscurir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. enfosquiment m, obscuriment m.
2. ofuscació, ofuscament m.
3. dret, política encobriment m.
4. militar apagament m dels llums.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení tecnologia risc m d’entrebanc de l’obra judicial.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. diluir, fam aigualir, batejar.
2. [Gas] enrarir, rarificar.
3. figurat a. atenuar

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. dilució, aigualiment m.
2. enrariment m, rarefacció.
3. atenuació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU