masculí [-s, -] defensor, propugnador.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení Verfechten.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. no encertar, fallar, errar, mancar, equivocar.
2. [Zug] perdre.
3. j-n verfehlen no trobar alg.
4. s. verfehlen no trobar-se.
5. s. verfehlen gegen faltar a alg, cometre una falta contra alg.
6. s-e Wirkung nicht verfehlen no deixar de fer efecte.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. fallat, equivocat, errat, mancat.
2. fracassat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. falta, mancament m.
2. delicte m.
3. pecat m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[-et, -ete, hat -et] s. verfeinden enemistar-se, barallar-se (mit amb).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. refinar, afinar.
2. polir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. refinació, refinatge m, afinament m.
2. refinament m, polidesa.
3. [Sitten] a. civilització

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t] proscriure.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení proscripció.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU