verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. personificar, encarnar.
2. teatre fer de, interpretar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. personificació, encarnació.
2. interpretació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu donar menjar, alimentar, nodrir lit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu familiar
1. fer crac o fallida.
2. figurat a. fracassar
3. s. verkrachen enemistar-se, trencar (l’amistat), rompre.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. (pre)dominar, senyorejar.
2. (és)ser capaç de.
3. poder fer (o enllestir).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu col·loquial
1. esbarriar, escampar, dispersar.
2. traspaperar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verkrampfen crispar-se, contreure’s.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. medicina, farmàcia convulsiu.
2. crispat, contret.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení també figurat crispació.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verkriechen amagar-se, encauar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU