verb transitiu
1. engrunar.
2. s. verkrümeln familiar tocar el dos (o el pirandó), escapolir-se lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. forçar.
2. deformar.
3. desviar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. medicina, farmàcia desviació.
2. deformació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. esguerrar.
2. mutilar.
3. verb intransitiu [ist -t] espatllar-se, fer-se malbé.
4. botànica rebordeir-se, rebordonir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. encrostat.
2. incrustat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. crostam m.
2. crostim m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verkühlen refredar-se, constipar-se, agafar un refredat (o constipat).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení refredat m, constipat m, cop m d’aire.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-, -te, ist -t]
1. decandir-se, decaure, anar de mal en pitjor.
2. medicina, farmàcia atrofiar-se.
3. botànica marcir-se, neulir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat -et]
1. anunciar, publicar, proclamar.
2. [Gesetz] promulgar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU