verb intransitiu [-et, -ete, ist -et]
1. fer-se malbé (amb la pluja).
2. també figurat aigualir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu friccionar, escampar (o treure) fregant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, ist -t]
1. partir, anar-se’n (de viatge), marxar.
2. verreist sein haver emprès un viatge, estar de viatge.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. esquinçar, estripar.
2. figurat criticar durament, deixar com un drap brut fam.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t] s. verrenken medicina, farmàcia torçar(-se), dislocar(-se), luxar(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení desllorigament m, dislocació, luxació.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu s. verrennen obstinar-se, aferrar-se, entestar-se (in [+ac] en o a [+ inf]).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu fer, executar, efectuar, acomplir, realitzar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. execució, efectuació, realització, acompliment m.
2. operació.
3. feina, treball m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. tancar amb forrellat.
2. (em)barrar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU