adjectiu contrari (o oposat) al contracte (al tractat).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular) [-s]
1. confiança f, (re)fiança flit (auf [+ac], zu en).
2. im Vertrauen auf confiant en (re)fiant-se de.
3. [nicht] Vertrauen erweckend que (no) inspira (o desvetlla) confiança.
4. j-m Vertrauen schenken posar la confiança en alg, (re)fiar-se d’alg.
5. Vertrauen haben zu tenir confiança en, (re)fiar-se de.
6. j-n ins Vertrauen ziehen confiar un secret a alg, fer alg confident de.
7. Vegeu vertraut.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, hat -t] confiar, tenir confiança (auf j-n od j-m en alg), (re)fiar-se (d’alg).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Vertrauen (Vertrauen erweckend)


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí abús de confiança.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. qüestió (o cosa) de confiança.
2. assumpte m (o afer m) confidencial.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. home de confiança.
2. política i dret, política informant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Vertrauensfrage.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. massa confiat (o refiat).
2. figurat a. crèdul, ingenu

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular confiança cega (o ingènua).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU