verb transitiu [-n, -te, hat -t] prendre(’s) malament o a mal (j-m u/c a alg).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu cometre, consumar, perpetrar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení comissió, consumació, perpetració.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t] familiar burlar-se, fúmer-se, riure’s (de).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu desunir(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. detractar, denigrar, bescantar lit.
2. calumniar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. tenir o sofrir un accident, (és)ser víctima d’un accident.
2. familiar i figurat fer figa, fracassar.
3. nàutica naufragar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [-n, -n] persona f accidentada, accidentat (-ada), víctima f (d’un accident).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. embrutar, embrutir.
2. [Luft] aviciar, viciar.
3. medicina, farmàcia contaminar, infectar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. embrutament m, emporcament mfam , empastifada, maculació.
2. brutícia, porqueria.
3. medicina, farmàcia contaminació, infecció.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU