verb transitiu [-et, -ete, hat -et]
1. assolar, desolar, devastar.
2. vi (zur Wüste werden) desertificar, desertitzar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. assolament m, desolació, devastació, estralls m pl.
2. [zur Wüste werden] desertificació, desertització.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. desanimar-se, descoratjar-se.
2. acovardir-se, agallinar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular descoratjament m, descoratge m, acovardiment m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verzählen equivocar-se comptant, descomptar-se, bescomptar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. tecnologia dentar.
2. engranar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. tecnologia engranatge m, roda dentada.
2. dents f pl, dentadura.
3. figurat interdependència, vinculació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verzanken barallar-se, esbatussar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. [Getränke] vendre a la menuda.
2. [Holz] emboetar.
3. emmetxar.
4. figurat dir (o contar) disbarats.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení (singular)
1. emboetat m.
2. venda (de begudes).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU