masculí
1. oposició f.
2. també militar i electrotècnia, electrònica resistència f.
3. Widerstand leisten gegen fer front a, resistir-se a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu resistent.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení resistència.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu sense resistència (o oposició).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [widerstand, hat widerstanden]
1. resistir, oposar-se a (u/c).
2. repugnar, fer fàstic (j-m a alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular) oposició f, resistència f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. oposar-se a, resistir-se a.
2. figurat no plaure (o agradar) a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi de mala gana, a desgrat, amb repugnància.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. contradicció f.
2. conflicte, col·lisió f.
3. antagonisme.
4. im Widerstreit stehen mit widerstreiten.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, widerstritt, hat widerstritten] estar en pugna (o contradicció) amb.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU