femení trencament m, a. med ruptura.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. estirar fortament (o violentament), estrebar, estiregassar.
2. medicina, farmàcia distendre.
3. tòrcer, torçar.
4. [schleppen] arrossegar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [zerrann, ist zerronnen]
1. desfer-se, esvair-se.
2. fondre’s.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. desfet a. fig.
2. dividit a. fig.
3. esquinçat, trencat, romput a. fig.
4. infeliç.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. desunió, divisió.
2. figurat esquinçament m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. medicina, farmàcia distensió.
2. torçada, torcedura, torcement m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat -et]
1. desordenar, desballestar, desorganitzar, desconcertar.
2. descompondre.
3. [Gesundheit] minar, fer malbé.
4. [Nerven] trastornar, alterar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. desordre m, desconcert m, desballestament m, desgavell(ament) m, desorganització.
2. descomposició, esgotament m.
3. transtorn(s) m (pl), pertorbació.
4. [der Ehe] afluixada, relaxació, afluixament m, relaxament m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu tallar (amb la serra), serrar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-te, ist -t] estavellar-se, esmicolar-se, rompre’s (an [+dat] contra).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU