verb transitiu [zersticht, zerstach, hat zerstochen] omplir de picades (els insectes).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [zerstob/-te, ist zerstoben/-t]
1. desfer-se en pols, espoltrir-se (u/c).
2. figurat dispersar-se, dissipar-se, escampar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. destruir, arrasar, arranar, assolar, destrossar, fer malbé, trossejar.
2. desfer.
3. demolir, (en)derrocar, derruir.
4. arruïnar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu destructiu, destructor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -] també nàutica destructor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. destrucció, ruïna, arrasament m, assolament m.
2. demolició, (en)derroc(ament) m.
3. anihilament m, anorreament m, anihilació.
4. destrossa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. fúria destructora.
2. salvatgisme m, salvatgia.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [zerstößt, zerstieß, hat -en] picar al morter, concassar, moldre, polvoritzar, triturar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. escampar, espargir, dispersar, disseminar, esbarriar.
2. Bedenken, Zweifel zerstreuen dissipar reserves, dubtes.
3. figurat [s. zerstreuen] distreure’(s).
4. divertir(-se), esbargir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. escampat, dispers, espargit, disseminat.
2. figurat distret.
3. [Licht] difós.
4. zerstreut sein estar a la lluna fam , embadocat (o encantat).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU