verb transitiu [erkannte zu, hat zuerkannt]
1. adjudicar, atribuir, conferir.
2. atorgar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. adjudicació, atribució.
2. concessió, atorgament.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi (de) primer, primerament, en primer lloc.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

zuerkennen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu s. Luft zufächeln ventallar-se, fer-se aire.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [fährt zu, fuhr zu, ist zuge-en]
1. seguir (endavant).
2. adreçar-se, dirigir-se (auf [+ac] cap a, devers).
3. llançar-se, afuar-se, precipitar-se (sobre, damunt).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení accés m, entrada (per a autos).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení carretera d’accés.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. casualitat f, contingència f, atzar.
2. sort f, fortuna f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [fällt zu, fiel zu, ist zuge-en]
1. [Tür] tancar-se de cop.
2. [Glücksfall] escaure en sort, tocar.
3. [rechtmäßig] correspondre, pertocar.
4. dret, política a. recaure
5. die Augen fallen mir zu em moro de son, estic caient de son.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU