adjectiu
1. de llengua àgil o lleugera.
2. zungenfertig sein tenir facilitat de paraula.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular parola, verbositat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -] eclesiàstic, teològic do m de llengües.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí embull (o embarbussament) de llengua (o de paraula).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení punta de la llengua.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení arrel de la llengua.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -]
1. llengüeta f.
2. [Waage] a. agulla f

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. anorrear, anihilar, destruir.
2. fer malbé.
3. desbaratar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. anorrear-se, desfer-se.
2. fer-se malbé.
3. desbaratar-se.
4. esvair-se, frustrar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu fer senyals (o saludar) amb el cap (j-m [a] alg).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU