verb transitiu
1. cordar.
2. lligar.
3. figurat nuar-se (la gola), oprimir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. collar, cargolar.
2. estrènyer.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. atribuir, imputar.
2. economia abonar (a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu avançar (o adreçar-se) (auf [+ac] cap a, vers).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. carta, lletra.
2. comunicació escrita.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. etw zuschulden, zu Schulden kommen lassen fer-se culpable d’u/c.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-es, ⸚e] ajuda f econòmica, subvenció f, subsidi.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

1. in Zssgn ... deficitari.
2. arts gràfiques, periodisme perdut.
3. supernumerari.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. recomplir, curullar, acaramullar lit , omplir (o recobrir) enterament.
2. [hinzuzuschütten] afegir (o abocar més) (zu a), reomplir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [sieht zu, sah zu, hat zuge-en]
1. guaitar, estar mirant.
2. (és)ser testimoni de, veure fer.
3. zusehen, dass procurar que, tenir cura que [+ subj], curar de [+ inf] lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU