femení
1. assentiment m, consentiment m, aprovació, aquiescència.
2. administració a. beneplàcit m

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. tapar, obstruir.
2. [flicken] sargir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu tap(on)ar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [stößt zu, stieß zu, hat zuge-en]
1. [Tür] tancar (d’una empenta o d’un cop).
2. verb intransitiu [ist zuge-en] clavar una estocada.
3. [Unglück] passar, ocórrer, esdevenir-se lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. adreçar-se (o afanyar-se) a (o cap a).
2. aspirar a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí singular
1. afluència f.
2. figurat a. concurrència f, (gran) concurs

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. afluir.
2. acórrer, abocar-se fig.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu llançar-se, precipitar-se, abalançar-se (auf [+ac] sobre, damunt).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. esporgar.
2. retallar, esmotxar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

1. zutage, zu Tage bringen (od fördern) treure (o fer sortir) a plena llum.
2. zutage, zu Tage treten manifestar-se (o sortir) a la llum.
3. mineralogia estar a flor de terra, florejar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU