adverbi
1. amb això, per això, així doncs.
2. -hi.
3. conjunció perquè, per tal que, a fi que.
4. her(aus) damit! au, doncs!
5. damit heraus! explica’t, doncs!, buida el pap! fam

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí familiar beneit, ximple, cap de ruc, cap verd.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu estult, estúpid, idiota, imbècil.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení beneiteria, ximpleria, estupidesa, imbecil·litat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí familiar beneit, ximple, cap de ruc, cap verd.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. dic, terraplè.
2. [Hafendamm] moll.
3. [Straße] calçada f, sòl, terra, (a)ferm(at).
4. medicina, farmàcia perineu.
5. [nicht] recht auf dem Damm sein (no) trobar-se com el peix a l’aigua, (no) sentir-se molt fi, (no) sentir-se la mar de bé.
6. auf den Damm bringen animar, encoratjar.
7. foragitar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. crepuscular.
2. figurat borrós, vague.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre entreclaror f, entrellum f, penombra f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, hat ge-t]
1. apuntar el dia (o l’alba), clarejar, llostrejar, llustrejar (lit ).
2. [abends] caure el dia (o la tarda), vesprejar, envesprir.
3. fer-se fosc, enfosquir-se.
4. es dämmert mir començo a adonar-me’n (o a veure-hi).
5. ich dämmere som(n)io mig despert.
6. estic mig adormit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Dämmerung.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU