noun
1. incursió, irrupció, ràtzia.
intransitive verb
2. fer incursions.

preterite of forbid.

intransitive verb
1. contenir-se, abstenir-se de.
2. desistir, plegar de.
3. tenir paciència.
4. to forbear to + infinitive abstenir-se de + infinitiu.
5. to forbear from doing something (abstenir-se \ guardar-se) de fer una cosa.



Vegeu també:
forbear²

noun avantpassat.


Vegeu també:
forbear¹

noun
1. contenció, domini d'un mateix, abstenció.
2. paciència.
3. indulgència.

transitive verb [preterite forbade, past participle forbidden]
1. prohibir, privar, defendre, interdir, vedar.
2. to forbid something to someone, to forbid someone something prohibir alguna cosa a algú.
3. to forbid someone to do something privar algú de fer una cosa.
4. that's forbidden això no és permès, això és prohibit.
5. «Smoking forbidden» «No fumeu».
6. forbidden subjects temes tabús.
7. to forbid someone the house negar a algú la casa, prohibir a algú l'accés a la casa.
8. God forbid see god.

1. past participle of forbid.
adjective
2. prohibit, defès, interdit, vedat.

adjective
1. [appearance] hostil, malagradós.
2. [grim] lúgubre, sinistre.
3. [threatening] amenaçador, perillós.
4. [person's manner] sever.

preterite of forbear.

past participle of forbear.