noun
1. justícia.
2. poetic(al) justice justícia poètica, justícia retòrica.
3. to be treated with justice ésser tractat amb justícia.
4. to bring someone to justice portar algú als tribunals.
5. the portrait did not do him justice el retrat no li feia justícia.
6. to do someone justice fer justícia a algú.
7. to do oneself justice justificar-se, quedar bé.


8. [person] jutge (municipal).
9. Justice of the peace jutge de pau.
10. Lord Chief Justice President del Tribunal suprem.

adjective
1. justificable.
2. justifiable refusal refús (motivat \ justificat).

adverb
1. justificadament.
2. and justifiably so i amb raó.

noun justificació.

adjective justificat.

transitive verb
1. justificar, vindicar.
2. [exonerate] exculpar, disculpar, exonerar.
3. to be justified in doing something tenir motius per a fer una cosa.
4. you were not justified in that no tenies cap raó que t'ho justifiqués, no tenies cap raó per a fer això.
5. the future doesn't justify the slightest optimism el futur no ens permet de ser gens optimistes.
reflexive verb
6. to justify oneself justificar-se.

adverb justament, amb justícia, amb dret, amb raó.

noun justícia, rectitud.

noun
1. protuberància, prominència.
intransitive verb [-tt-]
2. to jut (out) sobresortir.

noun History jut m, -a f.