intransitive verb opinar.

noun
1. opinió, parer.
2. public opinion opinió pública.
3. in my opinion en la meva opinió, segons el meu parer, a la meva manera d'entendre-ho, al meu entendre.
4. in the opinion of those who know segons l'opinió dels qui hi entenen.
5. I am of the opinion that... jo soc del parer que...
6. I am entirely of your opinion estic completament d'acord amb tu.
7. it's a matter of opinion és un assumpte de diferents opinions.
8. what is your opinion of him? què en penses, d'ell?, quina opinió en tens, d'ell?
9. to ask someone's opinion demanar el parer d'algú.
10. his opinion doesn't count la seva opinió no compta.
11. to echo someone's opinion compartir l'opinió d'algú.
12. to form an opinion fer-se una opinió.
13. to give one's opinion donar l'opinió.
14. to have a high opinion of someone tenir una bona opinió d'algú.
15. to have a high opinion of oneself tenir una bona opinió de si mateix.
16. to have a (low \ poor) opinion of someone tenir una mala opinió d'algú.
17. I do not share your opinion no comparteixo la teva opinió.

adjective porfidiós, tossut, enterc, entestat.

noun opi.

noun fumador d'opi.

noun oppòsum, sariga.

noun adversari, contrari, contrincant, oponent.

adjective
1. oportú.
2. to be opportune ser oportú, venir al cas.
3. (idem) [of time] ser oportú, ser propici.
4. at an opportune moment en el moment oportú, en el moment just.
5. his arrival was most opportune va arribar en el moment oportú, la seva arribada va ser molt oportuna.

adverb
1. oportunament.
2. this comes most opportunely això ve la mar de bé, això ve molt al cas.

noun oportunisme.