<title type="display">pride</title>
Pronúncia: praɪd
-
noun
- orgull.
- pejorative orgull, altivesa, arrogància, fums pl, suficiència.
- puffed up with pride bufat, ple de fums.
- false pride vanitat.
- to take an empty pride in something vantar-se d'alguna cosa.
- proper pride orgull legítim, amor propi.
- he is the pride of the family és l'orgull de la família.
- pride comes before a fall, pride must have a fall l'orgull excessiu mena a la caiguda, l'orgull entrebanca.
- it is a source of pride to us that... és un orgull per a nosaltres que...
- to pocket one's pride posar-se l'orgull a la butxaca.
- to take pride of place prendre avantatge, anar primer.
- May was in its pride el maig estava en ple apogeu.
- in the pride of years al pic de la joventut.
- a pride of lions un ramat de lleons. reflexive verb
- to pride oneself on something vantar-se d'alguna cosa.
- to pride oneself on + gerund vantar-se de + infinitiu.