dar la casualidad
[suceder]
resultar,
ocórrer,
succeir.
Dio la casualidad que ya se conocían, va resultar que ja es coneixien.
dar la casualidad
[casualmente]
ésser una casualitat,
per casualitat,
casualment,
per atzar.
Y dio la casualidad que yo salía en ese momento, i fou una casualitat que jo sortís en aquell moment, per casualitat jo sortia en aquell moment.
femení casualitat dar la casualidad suceder resultar , ocórrer , succeir Dio la casualidad que ya se conocían , va resultar que ja es coneixien dar la casualidad casualmente ésser una casualitat , per casualitat , casualment , per atzar Y dio la casualidad que yo salía en ese momento , i fou una casualitat que jo sortís en aquell moment, per casualitat jo sortia en aquell moment