adjectiu compensatori -òria.

adjectiu compensativo.

femení
1. [incumbencia] competència. Este asunto es de la competencia del director, aquest afer és de la competència del director.
2. [capacidad] competència.
3. [rivalidad] competència. En el mundo del automóvil existe una gran competencia, en el món de l'automòbil hi ha una gran competència.
4. dret competència.

adjectiu
1. competent. Juez competente, jutge competent.
2. [apto] competent. Un médico muy competente, un metge molt competent.
3. [adecuado] competent. En condiciones competentes, en condicions competents.

adverbi competentment.

verb intransitiu competir. Este asunto no le compete, aquest assumpte no li competeix.

femení competició.

masculí i femení competidor -a.

verb intransitiu [Se conjuga como: pedir]
1. [rivalizar] competir. Nadie puede competir con él, ningú no pot competir amb ell.
2. [igualar] competir. Tu novela puede competir con la de cualquier escritor famoso, la teva novel·la pot competir amb la de qualsevol escriptor famós.

adjectiu competitiu -iva. Precios competitivos, preus competitius.