Diccionari - es_ca | diccionari.cat

Es mostren 58041 resultats

conciliar²

<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb transitiu

[poner de acuerdo] conciliar, concertar.
[hacer compatibles] conciliar. Conciliar dos textos, conciliar dos texts.
[granjearse, atraerse] conciliar. Su conducta le ha conciliado el respeto de todos, la seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom.
[el sueño] agafar.

verb pronominal

conciliar-se.
[reconciliarse] reconciliar-se, amistar-se.
[granjearse, atraerse] conciliar-se. Con su carácter se concilia la simpatía de todos, amb el seu caràcter es concilia la simpatia de tothom.

Vegeu també:

conciliar¹

conciliar²

verb transitiu poner de acuerdo conciliar , concertar hacer compatibles conciliar Conciliar dos textos , conciliar dos texts granjearse, atraerse conciliar Su conducta le ha conciliado el respeto de todos , la seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom el sueño agafar verb pronominal conciliar-se reconciliarse reconciliar-se , amistar-se granjearse, atraerse conciliar-se Con su carácter se concilia la simpatía de todos , amb el seu caràcter es concilia la simpatia de tothom Vegeu també conciliar 1