adjectiu
1. antigament [tostado] adust -a, cremat -ada, abrusat -ada.
2. antigament [ardiente] adustiu -iva, ardorós -osa.
3. figuradament adust -a, eixut -a, esquerp -a, sorrut -uda. Carácter adusto, caràcter adust.

adjectiu [forastero] estrany -a, forà -ana, foraster -a, intrús -usa.

masculí
1. [de un soberano] adveniment.
2. arribada f, vinguda f.
3. esperar como el (o al) santo advenimiento figuradament esperar amb candeletes.
4. esperar el (o al) santo advenimiento figuradament i familiarment restar amb un pam de boca.
5. santo advenimiento vinguda de Jesucrist (o del Messies).

[Se conjuga como: venir] verb intransitiu
1. [accidentalmente] advenir.
2. poc freqüent venir, arribar. Advino el buen tiempo, arribà el bon temps.
3. [al trono] pujar, ésser exaltat.
verb impersonal
4. poc freqüent [suceder] esdevenir-se.

adjectiu
1. [ocasional] adventici -ícia.
2. botànica adventici -ícia. Raíces adventicias, arrels adventícies.
3. botànica [espontáneo] adventici -ícia, salvatge. Plantas adventicias, plantes adventícies.

masculí cristianisme adventisme.

adjectiu i masculí i femení cristianisme adventista.

adjectiu [certificado] adverat -ada.

verb transitiu
1. [garantizar] adverar.
2. dret adverar intr.

adjectiu gramàtica adverbial.