Es mostren 58041 resultats

afinación

afinación

femení tecnologia afinado afinació , afinament m figuradament del ingenio refinament m música de un instrumento afinació música en el canto afinació
 
Diccionari Castellà Català

afinadamente

afinadamente

adverbi cantar afinadament delicadamente finament
 
Diccionari Castellà Català

afinado
-da


<title type="display">afinado</title>

    adjectiu
  1. afinat -ada. Instrumento afinado, instrument afinat.
    2. masculí
  2. tecnologia [de unas balanzas] afinament.
  3. tecnologia [depuración] afinament.
  4. música [de un instrumento] afinació f.

afinado
-da

adjectiu afinat -ada Instrumento afinado , instrument afinat masculí tecnologia de unas balanzas afinament tecnologia depuración afinament música de un instrumento afinació f
 
Diccionari Castellà Català

afinador
-ra

afinador
-ra

adjectiu i masculí i femení afinador -a masculí i femení música persona que afina afinador -a masculí música instrumento para afinar afinador
 
Diccionari Castellà Català

afinadura


<title type="display">afinadura</title>

    femení
  1. tecnologia afinament m. La afinadura de unas balanzas, l'afinament d'unes balances.
  2. figuradament [del ingenio] refinament m.
  3. [de un piano] afinació.
  4. [en el canto] afinació.
  5. figuradament [finura] finor.

afinadura

femení tecnologia afinament m La afinadura de unas balanzas , l'afinament d'unes balances figuradament del ingenio refinament m de un piano afinació en el canto afinació figuradament finura finor
 
Diccionari Castellà Català

afinamiento

afinamiento

masculí afinadura
 
Diccionari Castellà Català

afinar


<title type="display">afinar</title>

    verb transitiu
  1. afinar. Afinar los metales, afinar els metalls.
  2. figuradament [el gusto, las costumbres] afinar, refinar.
  3. música afinar, acordar. Afinar una guitarra, afinar una guitarra.
  4. música [un cantante] afinar.
  5. [dar la última mano] acabar, polir.
  6. [acabar] finir, acabar.
  7. [corregir] afinar. Afinar la puntería, afinar la punteria.
    8. verb pronominal
  8. [hacerse más fino] afinar-se, refinar-se.

afinar

verb transitiu afinar Afinar los metales , afinar els metalls figuradament el gusto, las costumbres afinar , refinar música afinar , acordar Afinar una guitarra , afinar una guitarra música un cantante afinar dar la última mano acabar , polir acabar finir , acabar corregir afinar Afinar la puntería , afinar la punteria verb pronominal hacerse más fino afinar-se , refinar-se
 
Diccionari Castellà Català

afincado
-da

afincado
-da

adjectiu establert -a , fixat -ada , arrelat -ada
 
Diccionari Castellà Català

afincar


<title type="display">afincar</title>

    verb intransitiu
  1. adquirir propietats (o finques).
    2. verb pronominal
  2. establir-se, fixar-se, fixar la residència, posar casa, arrelar-se, posar arrels. Afincarse en una ciudad, en la ciudad, establir-se en una ciutat, a la ciutat.

afincar

verb intransitiu adquirir propietats o finques verb pronominal establir-se , fixar-se , fixar la residència , posar casa , arrelar-se , posar arrels Afincarse en una ciudad, en la ciudad , establir-se en una ciutat, a la ciutat
 
Diccionari Castellà Català

afine

afine

adjectiu afín