Es mostren 58041 resultats

dedillo


<title type="display">dedillo</title>

    masculí
  1. [dedo pequeño] ditet.
  2. saber al dedillo saber amb tots els ets i uts, tenir per la punta (o pel cap) dels dits, saber amb detall, saber fil per randa (o punt per punt), saber de cap a peus, saber com pe a pa.

dedillo

 

dedo


<title type="display">dedo</title>

    masculí
  1. dit. Punta del dedo, punta (o cap) del dit.
  2. [medida] dit.
  3. a dedo a dit.
  4. a dos dedos de figuradament i familiarment a dos dits de, molt a la vora de. Se paró a dos dedos del precipicio, s'aturà a dos dits del precipici.
  5. chuparse el dedo [un niño] xuclar-se (o xumar-se, o mamar-se) el dit.
  6. chuparse el dedo figuradament i familiarment [ser tonto o ingenuo] mamar-se el dit.
  7. chuparse los dedos llepar-se'n els dits.
  8. contar con los dedos comptar amb els dits.
  9. dedo anular dit anular (o de l'anell).
  10. dedo auricular (o meñique, o pequeño) dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí), menovell, menuell.
  11. dedo cordial (o de en medio, o del corazón) dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol).
  12. dedo del pie dit del peu.
  13. dedo gordo dit gros (o polze), polze.
  14. dedo índice índex, dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre).
  15. meter los dedos a uno figuradament, familiarment i poc freqüent ficar (o posar) els dits a la boca a algú.
  16. morderse los dedos figuradament i familiarment mossegar-se els dits.
  17. no chuparse (o no mamarse) el dedo figuradament i familiarment no tenir pa a l'ull.
  18. nombrar a dedo nomenar a dit.
  19. no mover un dedo (o un dedo de la mano) figuradament i familiarment no moure un (o ni un) dit.
  20. no tener dos dedos de frente figuradament i familiarment no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment).
  21. pillarse los dedos figuradament i familiarment picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits.
  22. poner a uno los cinco dedos en la cara posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú.
  23. poner el dedo en la llaga figuradament i familiarment tocar el costat (o punt) feble, tocar el viu.
  24. señalar con el dedo figuradament [acusar] assenyalar amb el dit.

dedo

 

deducción

deducción

 

deducir


<title type="display">deducir</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: conducir]
  1. deduir. ¿Qué consecuencias deduces de ello?, quines conseqüències en dedueixes? De la cuenta hay que deducir estos cien euros, que ya están pagados, del compte cal deduir aquests cent euros, que ja són pagats.
  2. dret deduir, al·legar.

deducir

 

deductivo
-va

deductivo
-va

 

defalcar

defalcar

 

defecación

defecación

 

defecar

defecar

 

defección

defección

 

defectibilidad

defectibilidad