femení defensiva. Estar, ponerse a la defensiva, estar, posar-se a la defensiva.

adjectiu defensiu -iva.

adjectiu
1. defensor -a.
masculí i femení
2. defensor -a.

femení dret defensoria.

masculí defensori.

femení deferència.

adjectiu
1. [atento] deferent.
2. anatomia deferent. Conducto deferente, conducte deferent.

[Se conjuga como: sentir] verb transitiu
1. poc freqüent deferir. El examen de esta cuestión será deferido a una comisión de senadores, l'examen d'aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors.
2. dret [denunciar] deferir, denunciar. Deferir el culpable a una autoridad, deferir el culpable a una autoritat.
verb intransitiu
3. deferir.

femení deficiència.

adjectiu
1. deficient.
2. deficiente mental deficient mental (deficient m f).