Es mostren 58041 resultats

derretido
-da


<title type="display">derretido</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de derretir] fos -a. Sebo derretido, seu fos.
  2. figuradament encaramel·lat -ada, entendrit -ida. Miradas derretidas, mirades encaramel·lades.

derretido
-da

 

derretimiento

derretimiento

 

derretir


<title type="display">derretir</title>

    [Se conjuga como: pedir] verb transitiu
  1. fondre. Derretir plomo, fondre plom.
  2. [disolver] diluir, dissoldre, fondre, desfer. Derretir azúcar en agua, diluir sucre en aigua.
  3. figuradament [disipar] malversar, fondre, dissipar.
  4. verb pronominal
  5. fondre's. Si llueve se derretirá la nieve, si plou es fondrà la neu.
  6. figuradament [enamorarse] inflamar-se (o abrusar-se) d'amor, desfer-se.
  7. figuradament [de impaciencia] fondre's.

derretir

 

derribador

derribador

 

derribar


<title type="display">derribar</title>

    verb transitiu
  1. [una construcción] derrocar, enderrocar, derruir, demolir, enrunar, aterrar.
  2. tombar, fer caure, tirar a terra. Derribar los bolos, tombar les bitlles.
  3. [a personas o animales] abatre, estassar, tirar a terra, fer caure a terra. En un momento el policía derribó al ladrón, en un moment el policia va tirar a terra el lladre.
  4. abatre, fer caure. Derribaron un avión enemigo, van abatre un avió enemic.
  5. [postrar] prostrar, afeblir.
  6. figuradament enderrocar, abatre. Derribar a un gobierno, una teoría, enderrocar un govern, una teoria.
  7. figuradament [las pasiones] reprimir, refrenar.
  8. verb pronominal
  9. poc freqüent [tirarse al suelo] tirar-se a terra.
  10. [caerse] caure intr.

derribar

 

derribo

derribo

 

derrocadero

derrocadero

 

derrocamiento


<title type="display">derrocamiento</title>

    masculí
  1. [despeño] estimbada f, esbalçada f, despenyament.
  2. [demolición] demolició f, enderrocament, enderroc, derroc, aterrament.
  3. figuradament enderrocament, derrocament. El derrocamiento de un gobierno, l'enderrocament d'un govern.

derrocamiento

 

derrocar


<title type="display">derrocar</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: acordar]
  1. [despeñar] estimbar, espenyar, despenyar, esbalçar.
  2. [demoler] enderrocar, derrocar, demolir, derruir.
  3. figuradament enderrocar, derrocar. Derrocar al tirano, enderrocar el tirà.

derrocar

 

derrochador
-ra

derrochador
-ra