verb transitiu
1. malgastar, malbaratar, dilapidar, balafiar, fer malbé. Derrochar la herencia, dilapidar l'herència.
verb intransitiu
2. tenir la mà foradada.

masculí
1. dilapidació f, malbaratament, balafiament.
2. figuradament [abundancia] desfet, devessall, gran abundància. Un derroche de lágrimas, un desfet de llàgrimes.

femení
1. derrota, desfeta. La derrota de un partido en las elecciones, la derrota d'un partit a les eleccions.
2. fracàs m. Sufrió muchas derrotas a lo largo de su vida, va patir molts fracassos al llarg de la seva vida.
3. ciències militars derrota, desfeta.
4. figuradament desfeta.
5. [senda] camí m, sendera.
6. marina, marítim [rumbo] derrota.

adjectiu
1. derrotat -ada. El partido derrotado en las elecciones, el partit derrotat a les eleccions.
2. ciències militars [vencido] derrotat -ada, vençut -uda.
3. figuradament [andrajoso] esparracat -ada, espellifat -ada.

verb transitiu
1. derrotar, vèncer.
2. ciències militars derrotar, vèncer.
3. poc freqüent [vestidos, muebles] destrossar.
verb intransitiu
4. tauromàquia banyegar, donar cornades.
verb pronominal
5. marina, marítim [derivar] derivar intr.

masculí tauromàquia [cornada] cornada alta f.

masculí
1. marina, marítim [rumbo] derrota f, rumb.
2. marina, marítim [libro] derroter.
3. figuradament [dirección] camí, direcció f, rumb.

masculí derrotisme.

adjectiu i masculí i femení derrotista.

verb transitiu [las aguas corrientes] garfullar, descarnar, endur-se la terra de. El río derrubia la orilla, el riu garfulla la ribera.