masculí
1. erosió f.
2. [tierra que se cae] esllavissada f.

verb transitiu [Se conjuga como: huir]
1. [un edificio] derruir, demolir, enderrocar, aterrar.
2. [poco a poco] enrunar.

masculí
1. [despeñadero] timba f, precipici, espenyador.
2. figuradament risc, perill.

masculí
1. [desplome] esfondrament, enfonsament.
2. [desmoronamiento] ensulsiada f, esllavissament, ensorrament.
3. [despeño] estimbada f, esbalçada f, despenyament.
4. figuradament [derrocamiento] esfondrament, ensulsiada f. El derrumbamiento de un partido, l'esfondrament d'un partit.

verb transitiu
1. esfondrar, enfonsar, enderrocar. Derrumbar un edificio, esfondrar un edifici.
2. [derribar] abatre.
3. [despeñar] estimbar, esbalçar, espenyar, despenyar.
verb pronominal
4. [desplomarse] esfondrar-se, enfonsar-se.
5. [desmoronarse] ensulsiar-se, ensulsir-se, ensorrar-se, esllavissar-se. La pared se ha derrumbado, la paret s'ha ensulsiat.

masculí
1. [desmoronamiento] ensulsiada f, esllavissament, ensorrament.
2. [desplome] esfondrament, enfonsament.
3. [despeñadero] precipici, timba f, espenyador, balç, estimball.

masculí precipici, timba f, espenyador, balç, estimball.

masculí [religioso mahometano] dervix m f, dervís m f.

verb transitiu
1. poc freqüent [desatascar] desembussar, desembossar.
2. figuradament [sacar de apuros] treure d'un entrebanc.

verb transitiu [Se conjuga como: envejecer] desproveir.