Es mostren 58041 resultats

desabrigado
-da


<title type="display">desabrigado</title>

    adjectiu
  1. [sin amparo] desemparat -ada.
  2. [sin abrigo] desabrigat -ada. ¿Dónde va tan desabrigado con este frío?, on aneu tan desabrigat, amb aquest fred?
  3. [lugar] desabrigat -ada.
  4. marina, marítim desabrigat -ada.

desabrigado
-da

adjectiu sin amparo desemparat -ada sin abrigo desabrigat -ada Dónde va tan desabrigado con este frío , on aneu tan desabrigat, amb aquest fred lugar desabrigat -ada marina, marítim desabrigat -ada
 
Diccionari Castellà Català

desabrigar


<title type="display">desabrigar</title>

    verb transitiu
  1. [desarropar] desabrigar.
  2. [el jinete] separar les cames de.
    3. verb pronominal
  3. [desarroparse] desabrigar-se. Desabrígate, que no hace frío, desabriga't, que no fa fred.
  4. marina, marítim sortir de l'abric (o del recer).

desabrigar

verb transitiu desarropar desabrigar el jinete separar les cames de verb pronominal desarroparse desabrigar-se Desabrígate, que no hace frío , desabriga't, que no fa fred marina, marítim sortir de l'abric o del recer
 
Diccionari Castellà Català

desabrigo

desabrigo

masculí acción desabrigament posición fora d'abric o de recer figuradament abandono desemparament , abandó
 
Diccionari Castellà Català

desabrimiento


<title type="display">desabrimiento</title>

    masculí
  1. [insipidez] insipidesa f, fador f.
  2. figuradament adustesa f, aspror f, aspresa f. Siempre habla con desabrimiento, sempre parla amb adustesa.
  3. figuradament [pena] tristesa f, pesar, disgust. Sintió desabrimiento, va sentir molta tristesa.

desabrimiento

masculí insipidez insipidesa f , fador f figuradament adustesa f , aspror f , aspresa f Siempre habla con desabrimiento , sempre parla amb adustesa figuradament pena tristesa f , pesar , disgust Sintió desabrimiento , va sentir molta tristesa
 
Diccionari Castellà Català

desabrir

desabrir

verb transitiu hacer desabrido dessaborir , enfadeir figuradament enfadar disgustar , enutjar verb pronominal enfadarse enutjar-se , indisposar-se
 
Diccionari Castellà Català

desabrochar


<title type="display">desabrochar</title>

    verb transitiu
  1. desbotonar, descordar.
  2. figuradament [abrir] obrir, desplegar.
    3. verb pronominal
  3. desbotonar-se, descordar-se. Esta americana siempre se desabrocha, aquesta americana sempre es desbotona.
  4. figuradament i familiarment obrir-se, expansionar-se, obrir el cor.

desabrochar

verb transitiu desbotonar , descordar figuradament abrir obrir , desplegar verb pronominal desbotonar-se , descordar-se Esta americana siempre se desabrocha , aquesta americana sempre es desbotona figuradament i familiarment obrir-se , expansionar-se , obrir el cor
 
Diccionari Castellà Català

desacalorarse

desacalorarse

verb pronominal refrescarse desacalorar-se calmarse tranquillitzar-se , asserenar-se , calmar-se
 
Diccionari Castellà Català

desacatadamente

desacatadamente

adverbi irrespectuosament , insolentment
 
Diccionari Castellà Català

desacatador
-ra

desacatador
-ra

adjectiu i masculí i femení irrespectuós -osa , insolent
 
Diccionari Castellà Català

desacatamiento

desacatamiento

masculí desacato