Es mostren 58041 resultats

desafección

desafección

 

desafecto
-ta


<title type="display">desafecto</title>

    adjectiu
  1. [sin afecto] desafecte -a, desafectat -ada, desafeccionat -ada.
  2. [opuesto] desafecte -a. Desafecto al régimen, desafecte al règim.
  3. masculí
  4. desafecte, desafecció f. Demostrar desafecto a uno, demostrar desafecte envers algú.

desafecto
-ta

 

desaferrar

desaferrar

 

desafiador
-ra

desafiador
-ra

 

desafiante

desafiante

 

desafiar


<title type="display">desafiar</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: desviar]
  1. [provocar] desafiar. Yo rehuía el combate, pero él me desafió, jo defugia el combat, però ell em va desafiar.
  2. figuradament desafiar. Le desafío a que no lo adivina, us desafio que no ho endevineu.
  3. figuradament desafiar, plantar cara a, encarar-se amb. Desafiar a la muerte, desafiar la mort.

desafiar

 

desafición

desafición

 

desaficionar


<title type="display">desaficionar</title>

    verb transitiu
  1. desdelitar, fer desafeccionar de, treure l'afecció per.
  2. treure les ganes de. Desaficionarle de beber, treure-li les ganes de beure.
  3. verb pronominal
  4. desafeccionar-se. Se desaficionó de la bebida, es desafeccionà de la beguda.

desaficionar

 

desafilar

desafilar

 

desafinación

desafinación