verb transitiu
1. desarrapar.
2. familiarment deixar anar.

adjectiu disgraciós -osa.

verb transitiu enlletgir, deslluir, desfavorir.

adjectiu desagradable.

adverbi desagradablement.

verb intransitiu
1. [no agradar] desagradar, desplaure. Este tipo de comida me desagrada, aquesta mena de menjar em desagrada.
2. [causar mala impresión] desagradar, enutjar, descomplaure. No quiero hacer nada que le desagrade, no vull fer res que li desagradi.

verb transitiu [Se conjuga como: envejecer] desagrair.

adjectiu i masculí i femení malagraït -ïda, desagraït -ïda. Es un desagradecido con sus padres, és un malagraït envers els seus pares.

masculí ingratitud f, desagraïment.

masculí
1. [disgusto] desgrat.
2. con desagrado [sin agrado] amb desgrat. Lo ve con desagrado, ho veu amb desgrat.
3. con desagrado a desgrat, de mala gana, a contracor, de mal grat. Lo hizo con desagrado, ho va fer a desgrat.
4. con desagrado [ásperamente] amb mala cara, amb cara de tres déus. Le recibió con desagrado, el va rebre amb mala cara.