verb transitiu
1. [desengrasar] desgreixar.
2. [a un animal] desengreixar.

adverbi
1. [sin garbo] desairosament, desmanegadament.
2. poc freqüent [descortésmente] descortesament, desatentament. Me respondió desairadamente, em contestà descortesament.

adjectiu
1. [menospreciado] desairat -ada, menyspreat -ada, menyspreat -ada. Un enamorado desairado, un enamorat desairat.
2. molest -a, enutjós -osa. Situación desairada, situació molesta.
3. [sin garbo] desairós -osa, desmanegat -ada.

verb transitiu desairar, desatendre.

masculí
1. [desdén] desatenció f, desdeny, desfavor m [o f]. Hoy ha sufrido un grave desaire, avui ha sofert una greu desatenció.
2. [falta de garbo] poca gràcia f, pesantor f, feixuguesa f, inelegància f.
3. [desprecio] menyspreu.

verb transitiu
1. desajustar. Desajustar un mecanismo, desajustar un mecanisme.
2. figuradament trastornar, alterar, pertorbar, capgirar.
verb pronominal
3. [romper un contrato] desdir-se, desnonar tr, descomprometre's.

masculí
1. desajust.
2. [ruptura de un acuerdo] desnonament, ruptura f.

femení deslloança, blasme m, vituperi m.

verb transitiu [criticar] deslloar, blasmar, vituperar, censurar, malparlar de.

verb transitiu tecnologia
1. [enderezar] desenguerxir, desguerxar, adreçar.
2. [allanar] aplanar, allisar.