Es mostren 58041 resultats

desatento
-ta

desatento
-ta

 

desaterrar

desaterrar

 

desatiento

desatiento

 

desatierre

desatierre

 

desatinadamente

desatinadamente

 

desatinado
-da


<title type="display">desatinado</title>

    adjectiu
  1. [disparatado] absurd -a, desraonat -ada, desassenyat -ada.
  2. [sin tino] esmaperdut -uda.
  3. adjectiu i masculí i femení
  4. [sin juicio] destarotat -ada, desconcertat -ada, desbaratat -ada, desassenyat -ada, desentenimentat -ada.

desatinado
-da

 

desatinar


<title type="display">desatinar</title>

    verb transitiu
  1. [atolondrar] destarotar, desconcertar, destemptar.
  2. [exasperar] exasperar, treure de polleguera.
  3. verb intransitiu
  4. [decir o hacer desatinos] desvariar, desvariejar, dir (o fer) disbarats.
  5. [la puntería] fallar, errar.

desatinar

 

desatino


<title type="display">desatino</title>

    masculí
  1. disbarat, despropòsit, atzagaiada f, barrabassada f. Cometió un desatino, va cometre un disbarat.
  2. [falta de tino] animalada f, bestiesa f, ximpleria f. Decir desatinos, dir animalades.

desatino

 

desatollar

desatollar

 

desatolondrar

desatolondrar